Menjars

Es menja molt arròs, verdures, pollastre, i es el que normalment fèiem per dinar. Tot i que algunes vegades que ens pillava la gana en trajectes de bus, fèiem menjar de supervivència (Aigua i bossa de patates, i escull bé que no son Lays o Ruffles i pots agafar unes de “paprica” i veure la padrina.) Tan mateix també es feien parades a “mercadillos” o a zones ja estipulades i et pujaven al bus una colla de gent venent de tot, des de saltamontes a panotxes, passant per unes coses embolicades en fulla de palma que deien que era arròs amb “noseque”, però no ens vam atrevir a provar. Per sort també hi ha molta varietat de fruita, i la pinya i un tipus de taronja estaven molt bons.

Però a les grans ciutats és fàcil trobar alguns restaurants occidentals, així que no ens vam estar de fer algun dia  pasta, pizza, hamburguesa i tot seguit algun gin-tònic. Com es pot comprovar per sopar es quant ens passàvem les botes.

De tant en tant ens fèiem un iced caffe-latte. Un bé de deu. 

Entre Vietnam i Cambodja vam poder tastar unes 6 o 7 marques de cervesa locals diferents. La veritat que ben fredes eren molt suaus i gustoses, però el que més s’agraïa era que era refrescant.

Aquest entrepà té un punt i apart. Vegetal de tofu amb “ou”. Però que me’n dieu del color del ou dur??